Amic Andreu, senyor Mercè...

La Fundació Esport i Ciutadania dóna un premi anual amb la finalitat doble, però íntimament lligada, de ressaltar els valors que posen el nom a la nostra entitat, i les dones i els homes que els encarnen, els defensen i els simbolitzen. Grans ideals per a grans persones.
Josep Suñol i Garriga va imprimir a les pàgines d'un diari, "La Rambla", el lema Esport i Ciutadania. Altres periodistes, a d'altres mitjans, han seguit alenant l'esperit tan ample que cap en aquestes dues paraules de tant camp semàntic. I avui podem dir, gràcies a tots ells, que el lema Esport i Ciutadania és un eslògan que ha entrat a la història, però que hi ha entrat ben viu.
Aquí estem, fent present, i aquí estan les nostres beques a periodistes joves, que ens asseguren una línia de continuïtat en una manera d'entendre i de fer les coses. Un esport on els adversaris són amics, on la competició és solidaritat, on es guanya però no es perd.
Andreu Mercè Varela representa aquest tarannà i engalza la història amb el present. Va tenir temps, tot i que era molt jove, de treballar al costat de Suñol, i el seu periodisme és exactament Esport i Ciutadania. No cal cap adjectiu més per qualificar-lo.
Mercé Varela és periodisme que informa però mai deforma. És periodisme que opina i valora des del respecte de les opinions i els valors dels altres; de la gran població de lectors, que abasta maneres de pensar diverses. Saber escriure des de dintre d'un mateix, però amb un destinatari que és a fora en una varietat de registres enriquidora, i que ha d'estar còmode fins i tot en el moment del màxim desacord amb allò que està llegint. Com content ha d'estar en la bellesa còmplice de la sintonia.
Perquè el fons s'espandeixi, cal la forma, i diria que calen les formes. Andreu Mercè Varela les tenia, la seva elegància personal exterior només era un reflex de la seva elegància interior, que es manifestà en plenitud en el seu periodisme elegant. Mercè Varela va ser, també periodísticament, un gentleman.
L'olimpisme és un compendi de tots aquests valors. L'olimpisme és esport en estat pur, i en la plasticitat dels esports individuals, trobem la metàfora de la superació personal. Kim Manresa, un gran periodista gràfic, va guanyar un dels seus premis Fotopress justament amb una imatge, captada a l'Estadi de Montjuic, d'un salt amb perxa en el qual l'atleta semblava que volés. Una superació personal que ens mena a millorar l'altura i el crono, i a millorar el civisme. En l'olimpisme, Andreu Mercè Varela ha tingut un dels seus tartans per deixar anar la seva excel.lència. Per tot plegat li vam atorgar el Premi Esport i Ciutadania 2011, sis dies abans de la seva mort, i el va rebre emocionat i ens va emocionar a tots els qui l'acompanyàvem. Descansi en pau.
Per a la Fundació Esport i Ciutadania és un goig i, més enllà de la fórmula tòpica, un honor, atorgar avui el premi que porta la nostra marca, que és la marca d'en Suñol i Garriga, a Andreu Mercè Varela.
Amic Andreu, senyor Mercè, et faig lliurament, doncs, del recordatori d'aquest Premi Esport i Ciutadania 2011, amb el reconeixement de la Fundació i el meu propi. I tot el nostre afecte.