Televisin i radiïn l'esportivitat, sisplau

Albert Batlle, ex regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona i actual Secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, ha rebut el Premi Esport i Ciutadania 2010. La Fundació l'ha guardonat per la seva trajectòria de constant enaltiment dels valors cívics i solidaris que la pràctica esportiva sana genera i que l'enalteix.
En el seu discurs, Albert Batlle va ressaltar l'amistat i companyonia que succeeixen la competició. Un cop acabat el partit, la cursa o el míting atlètic, els qui uns moments abans eren adversaris es converteixen en col.legues i a vegades fins i tot són amics, d'amistats forjades en la superació mútua i en la superació de l'altre.
Quan assistim en directe a una competició esportiva, posem per cas un partit de futbol, l'esport més practicat i més vist en el nostre àmbit, quan l'àrbitre xiula el final comença un altre espectacle. L'intercanvi de samarretes, les abraçades, els comentaris de les jugades des d'un costat i l'altre, la meravellosa totalitat d'un gol vista pel davanter que l'ha marcat i pel porter que l'ha encaixat; un envit delicat; una falta discutida; el jove jugador que saluda el seu ídol al qual s'acaba d'enfrontar,,, És veritablement un altre espectacle el que comença quan el partit acaba, l'espectacle de la ciutadania que succeeix a l'espectacle de l'esport, la solidaritat, el respecte a l'adversari, l'afecte entre els contraris, molts dels quals són amics, o perquè han coincidit en un altre equip o perquè són companys de selecció.
Però lamentablement, aquest espectacle que es veu als camps, no es veu a la televisió; les televisions frissen per tallar tan bon punt com s'esgota el temps reglamentari, perquè la publicitat els està esperant. Si ni tan sols en les pel.lícules ens diexen veure a voltes quin ha estat el repartiment, el què vol dir no només una llista de noms que ens pot interessar, sinó també els plans finals o com es resol la banda sonora.
Des de l'ideari de la nostra Fundació, proposo que les retransmissions televisives de les competicions esportives allarguin el seu temps i ens ensenyin aquest aspecte tan humà i tan didàctic i exemplar per als joves i per als que no ho som tant. Els mitjans ja dissenyen les retransmissions amb un avant i un post match. Doncs bé, que aquests abans i després ensenyin aquesta part essencial de l'esport, el que l'omple de sentit i també de bellesa, perquè la bellesa d'un gran gol té un complement idoni en el reconeixement d'aquest gran gol pel que l'ha rebut, i en la humilitat del qui l'ha fet.
Si alló que passa al camp en el post partit ens explica aquesta idea visualment, com un desenllaç natural del que acaba de succeir, de la lluita fins a l'últim minut, els mitjans la poden incrementar fent, per exemple, entrevistes creuades entre els esportistes que han disputat una jugada clau. Seria una manera més amplia de mirar l'esport a través de la gran pantalla dels mitjans de comunicació, que són els canals que fan els esports multimilionaris en audiència, que els donen el capital del share, que no deixa de ser el d'una gran suma de persones de diverses procedències, més enllà dels números que fan titulars i determinen tarifes de publicitat.