El principi d'aquest blog vol ser un resum dels principis de la Fundació Esport i Ciutadania.
La Fundació Esport i Ciutadania és una entitat que pretén ressaltar els valors socials de l'esport en tots els aspectes i àmbits. El respecte de l'adversari, el treball en equip, la solidaritat com a culminació de la competició, l'esforç com a via necessària cap a l'èxit.
En el quefer diari de la Fundació, a la pràctica, és on hem de demostrar les nostres intencions. El calendari per a l'any 2010 contempla, per començar, la tercera edició de les Beques de Periodisme Esportiu. Les beques són una contribució a un periodisme que potencii aquesta manera d'entendre l'esport, a través dels mitjans de comunicació, que són eina indispensable de l'intercanvi d'idees, alhora que ajudem a periodistes joves a inserir-se en el mercat laboral.
En el cicle de Conferències a La Pedrera, obrim el debat sobre aquest esport d'ampla mirada, que mou el muscle però també mou la reflexió. És el segon curs ja, el que ens situa en la velocitat de creuer, després d'arrencades que no sempre són fàcils.
També tenim molt treballades noves iniciatives, que ben aviat es materialitzaran. En concret, un programa de pràctica de l'esport per a nens amb malalties cròniques, i viatges organitzats per als Amics de la Fundació, amb activitat esportiva i cultural.
Aquest és l'àmbit de la Fundació Esport i Ciutadania, que anem consolidant en perspectiva i fora de debats conjunturals.
El blog, tanmateix, te una dimensió personal que no defugiré, d'opinar i prendre part en aquest debat públic tan obert que permet el ciberespaci. En aquest primer lliurament he esmerçat l'espai en qüestions prèvies, de presentació, però no vull deixar de dir, ni que fora com a punt o perquè l'essència d'aquestes columnes no es malmeti, que el proppassat derbi Barça-Espanyol ens ha donat dues lliçons en l'àmbit de la conjuminació entre l'esport i la ciutadania que informa la nostra entitat. Una lliçó per aprendre, el fair-play entre els dos entrenadors, ex jugadors que saben que la lluïta del camp es por transformar en amistat en sortir dels estadis. Una lliçó per oblidar, la de les directives, incapaces de seure a la mateixa taula, que és l'espai més natural de la concordia.
