Suñol, un home imprescindible

Bertolt Brecht va subscriure literàriament la teoria dels homes imprescindibles. Josep Suñol Garriga (1898-1936) era un d'ells. Rarament en tant pocs anys, una persona acumula el seu bagatge en espais tan diferents: política, societat, periodisme, esport. La Fundació Esport i Ciutadania li va retre homenatge a la Serra de Guadarrama que Brecht evoca en un poema, on fa 75 anys que el van afusellar. Un punt d'emoció va cloure les meves paraules.

La Fundació Esport i Ciutadania s'inspira en el lema de Suñol que sintetitza el bell ideari del fair-play esportiu i del respecte dels drets i els deures en l'espai públic. No estem en un bon moment, l'esdevenir conòmic trasbalsa la societat, però en un món de contrastos, fins i tot en els mals temps contemplem l'enriquidora alteritat, l'energia positiva, la bondat, en definitiva.

Podem dir satisfets, amb tota la humilitat però sense falsa modèstia, que hem contribuït a honorar la seva memòria. Vam ser al Guadarrama el dia que s'hi havia de ser; hem editat un bon llibre, "Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya", de Jordi Badia; hem difós la seva empremta i la difonem any rere any amb les beques als joves que s'inicien en el periodisme esportiu; i tancarem aquest any Suñol amb l'homenatge públic que es mereix un personatge de la seva talla. Un home d'una peça.

Josep Suñol Garriga, un home imprescindible.

Fair play's Champions

Tots els mitjans de comunicació del món s'han rendit al joc del Barça. Han lloat amb justícia un concepte espectacular del futbol, un model de jugar que podríem dir que té denominació d'origen de La Masia. Poc puc afegir a aquest capítol, més que sumar-me als elogis.
Des de la Fundació Esport i Ciutadania, jo vull parlar d'una altra cosa, de la idea que ens informa: ha estat la Champions del fair play. Al camp s'ha jugat net, poques targetes, cap brusquedat i cap bronca, i reconeixement recíproc dels valors de l'adversari, començant pels mateixos jugadors de tots dos equips. Guardiola ha tingut paraules de reconeixement pel gran Manchester United i pel seu gran entrenador. Alex Ferguson, per altra banda, ha fet honor a l'ordre llegendari dels cavallers britànics, ha estat més Sir que mai valorant l'adversari i admetent que ha guanyat el millor perquè ha jugat millor, sense encolomar la derrota a la teoria de la conspiració.
Finalment, també les afeccions han practicat l'exercici de responsabilitat del fair play. Comportament cívic i l'enriquidora corrent d'alteritat en un món en el que, cada cop més, tothom ha d'aprendre de tothom, aprofitant l'oportunitat històrica que aixó és possible com mai abans no ho havia estat. Una lliçó, en fi, d'esport i ciutadania, en el setanta-cinquè aniversari de l'assassinat del creador de l'eslògan que ens informa, Josep Suñol i Garriga, sota les armes dels escamots de la intolerància d'una guerra incivil que començava.

Amic Andreu, senyor Mercè...

La Fundació Esport i Ciutadania dóna un premi anual amb la finalitat doble, però íntimament lligada, de ressaltar els valors que posen el nom a la nostra entitat, i les dones i els homes que els encarnen, els defensen i els simbolitzen. Grans ideals per a grans persones.
Josep Suñol i Garriga va imprimir a les pàgines d'un diari, "La Rambla", el lema Esport i Ciutadania. Altres periodistes, a d'altres mitjans, han seguit alenant l'esperit tan ample que cap en aquestes dues paraules de tant camp semàntic. I avui podem dir, gràcies a tots ells, que el lema Esport i Ciutadania és un eslògan que ha entrat a la història, però que hi ha entrat ben viu.
Aquí estem, fent present, i aquí estan les nostres beques a periodistes joves, que ens asseguren una línia de continuïtat en una manera d'entendre i de fer les coses. Un esport on els adversaris són amics, on la competició és solidaritat, on es guanya però no es perd.
Andreu Mercè Varela representa aquest tarannà i engalza la història amb el present. Va tenir temps, tot i que era molt jove, de treballar al costat de Suñol, i el seu periodisme és exactament Esport i Ciutadania. No cal cap adjectiu més per qualificar-lo.
Mercé Varela és periodisme que informa però mai deforma. És periodisme que opina i valora des del respecte de les opinions i els valors dels altres; de la gran població de lectors, que abasta maneres de pensar diverses. Saber escriure des de dintre d'un mateix, però amb un destinatari que és a fora en una varietat de registres enriquidora, i que ha d'estar còmode fins i tot en el moment del màxim desacord amb allò que està llegint. Com content ha d'estar en la bellesa còmplice de la sintonia.
Perquè el fons s'espandeixi, cal la forma, i diria que calen les formes. Andreu Mercè Varela les tenia, la seva elegància personal exterior només era un reflex de la seva elegància interior, que es manifestà en plenitud en el seu periodisme elegant. Mercè Varela va ser, també periodísticament, un gentleman.
L'olimpisme és un compendi de tots aquests valors. L'olimpisme és esport en estat pur, i en la plasticitat dels esports individuals, trobem la metàfora de la superació personal. Kim Manresa, un gran periodista gràfic, va guanyar un dels seus premis Fotopress justament amb una imatge, captada a l'Estadi de Montjuic, d'un salt amb perxa en el qual l'atleta semblava que volés. Una superació personal que ens mena a millorar l'altura i el crono, i a millorar el civisme. En l'olimpisme, Andreu Mercè Varela ha tingut un dels seus tartans per deixar anar la seva excel.lència. Per tot plegat li vam atorgar el Premi Esport i Ciutadania 2011, sis dies abans de la seva mort, i el va rebre emocionat i ens va emocionar a tots els qui l'acompanyàvem. Descansi en pau.
Per a la Fundació Esport i Ciutadania és un goig i, més enllà de la fórmula tòpica, un honor, atorgar avui el premi que porta la nostra marca, que és la marca d'en Suñol i Garriga, a Andreu Mercè Varela.
Amic Andreu, senyor Mercè, et faig lliurament, doncs, del recordatori d'aquest Premi Esport i Ciutadania 2011, amb el reconeixement de la Fundació i el meu propi. I tot el nostre afecte.