El Barça és una entitat esportiva articulada entorn d’un
equip de futbol centenari. Al llarg dels anys, el Barça s’ha consolidat com un
actor ciutadà representatiu de Catalunya.
El
Futbol Club Barcelona atresora trofeus que acrediten una trajectòria esportiva
brillant, en la qual excel·leixen les Copes d’Europa, rebatejades Lliga de
Campions, i les lligues i copes espanyoles.
El Barça
és història i símbol. La frase “més que un club”, encunyada pel president
Narcís de Carreras i difosa per Manuel Vázquez Montalbán, acredita un compromís
ciutadà de defensa mol oberta del país i de la llibertat.
Però el
Barça és present. Un present curull de triomfs esportius. Un present de gestió
econòmica diàfana i de ressaltar els valors del barcelonisme en el capítol
social. Una gestió econòmica que no ha de ser feixuga en el capítol de grans
despeses perquè és té cura de la pedrera, es valoren els jugadors fets a casa i
es domina la psicologia econòmica de l’oferta i la demanda: ni es mal ven ni es
mal compra, i en tots els supòsits les operacions es fan amb transparència.
La
gestió social és un dels altres havers del Futbol Club Barcelona, que és deu a
una gran massa de socis i a la transversalitat i riquesa del país que
representen. La gestió social que comença pel valor de les persones, molt més
alt que el preu de les seves fitxes. I la gestió social culmina, en fi, en la
política, on el Barça representa els que, com diu en Josep Maria Espinàs a la
lletra de l’himne, hi conflueixen orígens de diferents indrets, que
necessariament signifiquen diferents maneres de pensar i de votar, i la bandera
que els agermana és la del Barça. Els colors blaugrana nets de marques i més
quan les marques es poden veure com taques.
He fet
l’exercici mental de definir què és el Barça en positiu, en uns moments
convulsos en els quals és bo saber qui som i on anem per sobre de conjuntures i
pressions ambientals. Sabent estar al seu lloc és com el Barça farà el millor
servei a la seva causa.
