dimarts, 18 de maig del 2010

Campions de l'esportivitat

El Barça s'ha proclamat campió de lliga per segon any consecutiu. Els seus mèrits esportius són evidents i han estat justament valorats. Des de la Fundació Esport i Ciutadania ens afegim a les merescudes felicitacions en aquest sentit, però des del nostre ideari en volem afegir una de singular i molt especial. Des dels valors del nostre ideari, que va alenar el president màrtir del Barça, Josep Sunyol i Garriga, volem afegir al campionat esportiu el campionat de l'esportivitat.

El Barça ha guanyat, un cop més, amb un estil ètic i estètic. Ha respectat sempre l'adversari i l'ha enaltit, mai no l'ha criticat, i igualment ha fet amb les seves afeccions i amb els àrbitres. Els jugadors han estat sempre senyors al camp i, per sobre de tots, la lliçó permanent de l'entrenador, d'un Josep Guardiola que fins i tot guarda una elegància en el vestir que és també una forma d'educació.

En un ambient de naturalesa sotmès a pressions, caldejat permanentment, on l'exabrupte i la desqualificació són fàcils, l'entrenador del Barça, i amb els seu exemple els seus jugadors, han mantingut sempre la prudència i les formes, i això s'ha traduït també en un joc sense agressivitat i amb una rèplica d'afecció amb fair-play. Queden lluny, per fortuna, aquells anys en els quals el Barça era escridassant als camps contraris i que els cordons policials que envoltaven els seguidors als desplaçaments havien de posar-se els cascos i a vegades desembeinar les porres. Avui, aquest Barça ha merescut el respecte dels adversaris, perquè els adversaris s'han sentit respectats pels qui han sabut guanyar sense humiliar, convencents més que vencent. Avui els cordons policials fan nosa, perquè el que volen les afeccions es parlar i intercanviar-se samarretes.

Ni tan sols la gran rivalitat amb el Madrid ha trstocat aquest esquema de fair-play, respòs també amb persones que sintonitzen el mateix dial de l'esportivitat, com l'entrenador Pelegrini i el capità Casillas.

Hem vist una gran lliga, amb dos equips forassenyadament bons, amb 25 punts de diferència del segon al tercer, però també amb altres equips que han protagonitzat bon futbols, com ara el Sevilla, el València i un Athletic de Madrid que, amb un altre entrenador bon professional i senyor a la banqueta, Quique Sánchez Flores, ha aconseguit un títol europeu que se'ls resistia des de feia gairebé mig sigle. Del mateix tall és Mauricio Pocchetino, que ha evitat a l'Espanyol els tràngols habituals i ha donat a Tamudo el comiat que per la seva trajectòria mereixia al club que el va veure debutar i al qui va donar tantes tardes bones.

Ha estat, en definitiva, una lliga neta, sense bronca, jugada en bona lid, amb un capió que ha estat a l'alta alçada que els seus 98 punts li han donat al capdamunt. El futbol espanyol està d'enhorabona i en una excel.lent pole per encarar el Mundial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada